Dia Mundial de l'Activitat Física

 

La Generalitat de Catalunya impulsa per quart any consecutiu la celebració del Dia Mundial de l’Activitat Física el proper 6 d'abril de 2013  -o qualsevol dia comprès entre el 3 i el 21 d’abril-.

Aquest dia se celebrarà novament arreu del planeta, tot difonent la recomanació fonamental i molt fàcil d’assolir, per prevenir les més de 3.334 morts anuals a Catalunya que es relacionen amb el sedentarisme: “Acumuleu 30 minuts d'activitat física cada dia” amb el sublema d'aquest any: "Activitat física sense barreres".

En la celebració del DMAF en els 3 anys precedents hi ha hagut una participació de més de 168.000 persones, s'han organitzat 593 esdeveniments i s'hi han involucrat al voltant de 600 entitats. Aquest fet posa de manifest l’èxit i la motivació de totes les entitats i sectors públics i privats que estan sensibilitzats vers la promoció de la salut mitjançant l’activitat física.

Tant l'institut de Flix com l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó tenen previst organitzar activitats esportives i jocs durant el divendres 5 d'abril. Podreu trobar més informació en els propers dies i a través d'aquest enllaç.

Entrevista a Jordi Climent

Fa uns dies vaig poder compartir un matí d'allò més agradable amb Jordi Climent, un apassionat dels jocs de mancala i un autèntic especialista sobre el tema. Ell és professor i utilitza aquest tipus de joc de tauler per a motivar el seu alumnat i com una eina a través de la qual vertebra bona part de la seva activitat docent, fixeu-vos sinó com a partir dels jocs de mancala podem conèixer la geografia, o podem treballar aspectes relacionats amb la història, la tecnologia, les llengües...

 

 

Us aconsello molt i molt que l'aneu seguint a través de la seva revista: Mon aualé.

Exposició: Jocs tradicionals al món

 

El dimecres 20 de març va tenir lloc la inauguració de l'exposició Jocs Tradicionals al món, al Museu d'Etnologia de Castelló. La mostra, que es podrà veure fins al 24 d'abril, ha estat preparada per dos bons amics, l'Àngel Gómez, president de l'Escola Valenciana del Joc Tradicional, i el professor Joan Ortí, de l'Associació La Tella, de Sant Mateu.

Com a curiositat destaquem que l'exposició mostra dos dels taulers de joc editats per Lo Llaüt: La corrida del ruquet i Assetjats.

Trobareu més informació en aquest enllaç.

 

Construcció del joc Tancar la caixa

El joc de tancar la caixa comença a ser força conegut entre la gent vinculada al món dels jocs de tauler. És un joc divertit, ràpid i que permet treballar el càlcul mental. Avui és fàcil trobar aquest joc en tendes mínimament especialitzades, i es pot trobar, fins i tot, amb doble camp per a jugar simultàniament 2 o més jugadors.

El joc, com bé indica el nom, consisteix en aconseguir fer baixar totes les fitxes, de l'1 al 9, que hi ha a la caixa. Per a fer-ho es disposa de dos daus que cal tirar alhora. Segons el resultat d'aquests daus procedirem a baixar les caselles. Aquí trobem diferents versions del joc, totes elles interessants i que, segons quin, permeten treballar més alguns conceptes matemàtics que altres. En qualsevol cas es tracta, sols, de consensuar les normes del joc.

 

Versió 1: Un cop tirats els daus es sumen els resultats i es pot optar per a baixar la fitxa que tingui la suma d'ambdós, o bé, els dos nombres per separat. Per exemple, si ha sortit un 3 i un 4 podríem baixar el 7, o bé el 3 i el 4. I es seguiria jugant fins que fos impossible baixar cap més casella. Aleshores es sumarien les caselles aixecades i seria la puntuació, negativa, del jugador.

 

Versió 2: Un cop tirats els daus es sumen els resultats i es pot optar per a baixar la fitxa que tingui la suma d'ambdós, o bé, qualsevol suma que resulti de la descomposició d'aquells número. Per exemple, si ha sortit un 3 i un 4 podríem baixar el 7, o bé el 6 i l'1, o el 5 i el 2, o el 3 i 4. I es seguiria jugant fins que fos impossible baixar cap més casella. Aleshores es sumarien les caselles aixecades i seria la puntuació, negativa, del jugador.

 

En ambdós casos, sempre que surtir un doble es pot optar a baixar sols un número; i també, sempre que les fitxes que quedin dretes siguin iguals o inferiors a 6 es pot optar a tirar sols un dau.

 

Aquests dies de vacances us proposo que us construïu vosaltres mateixos el joc de Tancar la caixa. Aquí teniu alguns exemples, i podeu veure'n més en aquest enllaç.

 

 

 

L'Esther, de l'institut de Flix, ens explica què ha necessitat per a fer aquest joc:

• Un tapa de una caixa de sabates.
• Cartolina de color blau cel.
• Paper brillant elèctric de color blau.
• Complements i pedreria.
• Cartolina mida D4-A de color verd.
• I un retolador permanent.
• Cola
• Dos daus

Primer agafes la tapa de la caixa de sabates, i recobreixes amb el paper brillant elèctric de color blau i l’enganxes. Tot seguit i per la part de dalt, al damunt, li enganxes cartolina de color blau cel i ho deixes assecar una estona.

Mentrestant agafes cartolina mida D4-A de color verd i fas quatre rectangles iguals i amb el retolador permanent escrius a cada rectangle els números 1 al 9. I ho col·loques a la tapa de la caixa de sabates.

I per acabar i fiques un llaç vermell i pedreria als laterals del llaç i col·loques 2 daus. I ja pots començar a jugar i disfrutar del teu propi joc.

 

 

 

 

Trobada de la ZER del Segrià

 

El divendres les escoles de Massalcoreig, Maials, Llardecans i la Granja d'Escarp, que formen ZER, van reunir-se en aquesta darrera població del Segrià en la primera trobada d'escoles rurals.

 

 

Va ser una jornada lúdica en la qual es van programar, entre d'altres, tallers, competicions i jocs tradicionals. 

 

 

Les imatges mostren alguns dels jocs que es van presentar i en els quals van poder jugar els més de 150 nens i nenes que hi van participar.

 

 

Jocs a l'ermita del Remei de Flix

Els alumnes de 1r d'ESO de l'institut de Flix han fet una sortida a l'ermita del Remei. L'excursió, inclosa dins del crèdit de síntesi, els ha permès conèixer i practicar un seguit de jocs que tradicionalment es duen a terme en diferents ermites de les nostres comarques:

 

Roda, roda moliner!

Carrera de pedres o del cabàs

Carrera de pedres o del cabàs

Carrera de les 9 pedres

Carrera de les 9 pedres

La corretja


La corretja

Saltar a corda

El pastor i l'ovella

 

Revista Monauale

Acaba de sortir el número 5 de la revista Món aualé, corresponent als mesos de gener-març 2013. Podreu llegir-la a través d'aquest enllaç: http://issuu.com/jordicliment/docs/monauale05

Jogo do beto

 Alumnes de l'institut de Flix jugant a la serra de la Fatarella

 

El jogo do beto és un joc tradicional practicat a Portugal que em va ensenyar el mestre i amic Màrio Maia. És un joc que es pot dur a terme a qualsevol lloc doncs no necessita grans espais, es pot adaptar el camp a les condicions del terreny i necessita ben poc material: dos pals d’un metre aproximat cadascun, un objecte que es pugui llençar i 6 rametes d’un parell de pams.

Al joc s’enfronten dos parelles. Cada membre d’una parella es situa amb la parella contrària a una distància determinada –a partir de 3 fins a 7 metres pot estar bé-. A cada extrem d’aquest espai es marca un cercle d’un parell de pams a terra i dintre s’hi aixeca una “casa” amb tres rametes –es tracta que aquestes s’aguantin unes a les altres-.

 

L’objecte a llençar en aquest cas, era una pinya, però com s’ha dit pot ser qualsevol altre com per exemple una bola de paper d’alumini, una llauna de refresc o un tap gran de suro –com tradicionalment es jugava a Portugal-.

 

Es decideix qui inicia el joc. Suposem que llença primer l’equip A. L’objectiu del jugador que llença la pinya és fer caure la “casa” de l’altre extrem del camp. El jugador de l’equip B que està a l’alçada d’aquesta casa ha d’evitar, amb l’ajuda del pal –una rama seca de pi-, evitar que la pinya impacti en la “casa” i la faci caure. Poden passar dues coses:

·       El jugador A toca la “casa” i aquesta cau. Automàticament aquest equip té 1 punt i segueix jugant

·        El jugador A no toqui la “casa”. En aquest cas els jugadors de l’equip B han de córrer a l’extrem contrari del camp mentre el de l’equip A que defensava va a buscar la pinya. Mentre la va a buscar els del B poden fer tantes “carreres” com vulguin, sumant punts, tenint en compte però que si el de l’A llença la pinya contra la “casa” i la tomba canviaran els papers.

 

 

·        El jugador B, que defensa la “casa”, impacta amb el seu pal la pinya i l’envia lluny. Es repeteix l’acció anterior.

En el moment que a un equip li tiren la “casa” es canvien els papers.
El joc es pot fer a un determinat nombre de “carreres” o punts.

El joc de saltar ombres

Qualsevol lloc és bo per a jugar, i amb qualsevol cosa es pot jugar. I si no pregunteu-los-hi a aquests joves que, aprofitant l'ombra dels molins de vent, vant fent camí tot jugant!

 

El petit Príncep, exposició al Museu de Figueres

 

El museu del Joguet de Figueres presenta una exposició sobre El petit Princep entre el 20 de març i el 16 de juny.

 

“Totes les persones grans han començat essent nens.

Però n’hi ha poques que se’n recordin.”

Antoine de Saint Exupéry

70 anys de la primera edició d’aquest conte. El maig de 1942, l’editorial Reynald & Hitchcock, encarregà a Antoine de Saint Exupéry un conte breu acompanyat de dibuixos

originals. L’octubre d’aquell mateix any, l’autor el lliurava incloent tots els detalls de disseny i compaginació. Per desig exprés de Saint Exupéry, les il·lustracions, fetes també per ell, prenien una gran rellevància i es convertien en un conjunt inseparable del text.

Finalment, el 6 d’abril de 1943 es publicà a Nova York El Petit Príncep amb les il·lustracions originals. Poc més d’un any després, Antoine de Saint Exupéry desapareixia pilotant un avió en plena intervenció de la Segona Guerra Mundial.

Aquesta història, que parla de l’amistat i ens presenta la personal cosmovisió del seu petit protagonista, va convertir-se ràpidament en un èxit mundial.

Setanta anys després, El Petit Príncep continua essent un referent de la literatura. S’ha publicat en les més diverses llengües i dialectes com el crioll, el zulu, el tahitià, el búlgar, l’àrab, el guaraní, l’extremeny o el bolonyès (fins a 238 llengües i dialectes) de les que

en aquesta exposició en podem veure una mostra de 130, gràcies a la col·laboració de l’Associació “El Petit Príncep” de Catalunya.

També es pot visionar “El petit príncep” en llenguatge de signes català pel Grup de Teatre d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.

Taller Verbalia a La Musaranya

El proper dissabte 9 de març a les 11:00h la botiga de joguines Musaranya, de Figueres, organitza un taller del joc Verbalia. Verbalia és un conjunt de 50 jocs lingüístics creats per en Màrius Serra i l'Olriol Comas. En el taller es presentarà una mostra d'aquests jocs i les seves possibilitats.

L’activitat és gratuïta però cal inscripció prèvia.

La Musaranya està al C/ Col·legi, nº 28 (Figueres).  Inscripció: 972 6716 84 lamusaranyafigueres@gmail.com

El joc del borinot

 

Com ja hem anat informant, els alumnes de 1r d'ESO de l'institut de Flix aquest curs treballen els jocs tradicionals a partir d'una auca de jocs del segle XIX. La descoberta d'alguns jocs insòlits o desconeguts per a ells resulta divertida, tot i que a vegades sigui difícil o problemàtic posar-los en pràctica. Tot seguit us adjunto l'entrada que han fet al seu bloc: http://rebelluga.blogspot.com.es/

Aquest és un joc que practicaven els joves i no tan joves! en ambients festius i de gresca. Intenta esbrinar si els teus pares o avis hi jugaven i explica quina és la dinàmica del joc.

Joc del borinot practicat, entre adults, a l'ermita de Sant Miquel de Vinebre

Aquest joc és molt tradicional a Vinebre -els meus pares i avis no jugaven a aquest joc-. És un joc de 3 persones. Un es fica al mig i amb les dos mans bufa fent el so d’un borinot. Els del costat es tenen que ficar una mà a la galta i l’altra estirada, el del mig va bufant i ràpidament li toca la mà a algú del costat i es té que acotxar sense que algú del costat li toqui.

Randy Córdoba

 

Joc del borinot practicat, entre adults, a l'ermita de Sant Miquel de Vinebre

El borinot consisteix en que  juguen 3 persones i es fiquen en línia. El que està al mig, fa un soroll amb la boca i va pegant. Quan pega, a qui pega, té que intentar treure-li el barret. Si li treu, es fica al mig, i així successivament.
Arnau Cervelló

Joc del borinot practicat, entre adults, durant la FESTCAT de jocs Tradicionals a Horta de Sant Joan (2010)

Hi ha dos persones que es tapen un costat de la cara amb una mà, i el del mig fa el borinot hi ha de pegar a la mà de qualsevol dels altres dos i ajupir-se ràpidament perquè al que ha tocat no li pugui tornar la manotada.

Enric Blanch