dimarts, 31 de maig del 2011

Congrés internacional Els jocs en la Historia

Al maig del 2012 tindrà lloc al Centre Cultural de Móra la Nova (la Ribera d’Ebre) el congrés de cloenda del cicle “Els jocs en la història. 2008-2012”. Aquest cicle ha constat de quatre jornades, que s’han dut a terme anualment en diverses poblacions de Catalunya:

  • 2008. Les societats a través del joc. Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega
  • 2009. Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa. Museu d’Art Modern. Tarragona.
  • 2010. Cultura material i immaterial en el joc. Museu del joguet de Catalunya. Figueres.
  • 2011. Els jocs i la interculturalitat. Pavelló de Suècia. Berga
Amb aquest cicle de jornades s’ha donat a conèixer la pràctica i la transmissió dels jocs en diferents etapes de la història en els diversos territoris de parla catalana i territoris propers; s’ha creat un fòrum d’entitats, organismes i investigadors interessats en l’anàlisi dels jocs tradicionals en relació a les diferents àrees del coneixement i finalment, a través de la publicació anual de les actes de cada jornada s’ha materialitzat una col·lecció monogràfica de referència sobre el tema.
Amb el congrés internacional de cloenda “Els jocs en la història”, organitzat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’ajuntament de Móra la Nova, es vol donar una visió ampliada del tractament i dels materials que, entorn dels jocs, s’han presentat en les jornades anteriors. Es pretén que esdevingui el fòrum aglutinador dels investigadors de centres d’estudis, del món universitari i d’altres procedències, interessats en el coneixement dels jocs tradicionals i del món lúdic dels territoris de parla catalana i d’arreu d’Europa, en qualsevol enfocament disciplinari, facilitant-los la presentació, en formats diversos, de les seves recerques i deles seves experiències d’aplicació –en l’àmbit educatiu, lúdic-festiu, patrimonial, turístic, etc.-.

El Comitè Científic Organitzador ha estructurat el congrés en els següents àmbits:

1.- Els jocs en el segle XXI: noves tecnologies i educació.
2.- Jocs, comunitat, turisme i festa.
3.- Les dimensions patrimonials del joc: cultura material i cultura immaterial.
4.- Comunicacions de temàtica lliure.
 
Està obert el període per a presentar comunicacions i pòsters:
Extensió dels resums de comunicacions i pòsters: màxim de 300 paraules
Termini de presentació dels resums: fins el 29 de febrer de 2012
Termini de presentació dels textos definitius: fins al 30 de març de 2012
El congrés està reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat no universitari.
 
Secretaria del congrés: Institut Ramon Muntaner Tel. 977401757 / elena@irmu.org

dilluns, 30 de maig del 2011

El bòlit, una aplicació pràctica


A continuació us presento una seqüència d'activitats que pot ajudar-vos per a introduir el joc del bòlit/bèlit a classe, i que vam presentar el passat 20 de maig a la trobada de coordinadors de primària del Pla Català de l'Esport a l'Escola celebrat a Sant Carles de la Ràpita.

EL BÒLIT. Aplicació pràctica
 
Biel Pubill Soler
Professor educació física institut de Flix

Breu introducció a l’origen del joc
El joc se’l coneix amb infinitat de noms (bòlit, bèlit, buli, duli, boli-dali, pic i pala...). Sabem que era jugat ja a l’antiga Roma doncs trobem cites de clàssics que en fan referència, com ara Plini. Tanmateix no és fins al segle XV que trobem les primeres imatges en gravats.
Una de les il·lustracions més reeixides és la que va fer Jacques Stella (1596-1657). Aquest gravador francès, que va treballar pels Mèdici a Florència i va ser acollit sota el mecenatge del Cardenal Richelieu, va fer una sèrie de gravats de jocs de l’època que va editar la seva neboda Claudine Bouzonnet, el 1657, amb el nom de Jeux et plaisirs de l’enfance i on apareix el dibuix d’un personatge jugant al bòlit.
El 1674 la impremta de Benet Macé de València, va utilitzar els gravats d’Stella per a confeccionar la primera auca de jocs coneguda a Espanya. És l’auca que porta el nom de Jochs d’Infanteça i que, posteriorment, degut al seu èxit es va reeditar diverses vegades (1725, 1735 i 1751). Aquesta auca és molt coneguda i és fàcil de consultar doncs Joan Amades, el 1947, la va recollir i en va fer una publicació amb el nom de l’Auca dels jocs de la mainada. A la vinyeta 38 d’aquesta auca apareixen dos nens jugant al bòlit, i a la publicació d’Amades hi ha un comentari al suposat origen màntic del joc, n’explica una modalitat i encara teoritza sobre l’origen del mot.

Materials:
Per a jugar al bòlit es necessita, en la seva modalitat més rústica, un totxo o pal de 30 a 40 cm de llargada o bé una pala de fusta, de les mateixes mides, com les que es feien servir abans per anar a rentar la roba als safareigs o al riu.
D’altra banda necessitem també un bòlit, que és l’objecte que es projecte. El bòlit és un bastonet de 10 a 15 cm de llargada i un gruix d’un parell de centímetres que té els dos extrems acabats en punta.

Com hi juguem?
Com podeu intuir l’objectiu del joc és picar amb la pala o totxo a un extrem qualsevol del bòlit que està damunt una superfície plana, de tal sort que el bòlit s’aixequi i un cop estigui en l’aire poder-lo tornar a colpejar per tal que vagi el més lluny possible.
Aquesta senzilla pràctica, però, no és l’única. Fixem-nos com descriu el joc Antoni Costes al seu llibre "Emborrapà", indicant com es jugava a Amposta:

Per saber qui començava a jugar, es plantava una pala a terra i des d'una certa distància cada jugador llançava el bèlit contra la pala. Qui la tocava, era qui començava a llançar. Aquest s'anomenava "rei".
El primer rei deixava el bèlit a terra i li pegava un cop de pala a la punta a fi d'aixecar-lo amb una trajectòria vertical, i quan estava en el punt més alt, li pegava un cop de pala ben fort per tal d'enviar-lo el més lluny possible, Si mentre el bèlit era a l'aire, la resta de gent aconseguia agafar-lo al vol, el rei era eliminat i l'empomador passava a ser rei. Si ningú agafava el bèlit, llavors qui anava darrera del rei - que havia estat abans empomador, agafava el bèlit i des d'on aquest havia caigut el tirava contra la pala que el rei prèviament havia plantat des del lloc del cop. Si la tocava, treia rei i passava ell a ser-ho; si no, es mantenia el mateix rei i aquest seguia jugant.
La jugada següent consistia en que el rei repetia l'operació de pegar cop al bèlit dues vegades més (evidentment, si aquest era agafat a l'aire, es treia rei).
A aquest joc es podia jugar per equips, sent el procediment igual, tret que l'equip que estava empomant passava a llançar un cop havia eliminat tots els jugadors de l'equip contrari. A més, en el joc d'equip, després que un jugador hagués fet els tres cops que li pertocaven sense que li empomessin el bèlit, cridava fort als jugadors la distància - a cop d'ull - a la qual havia enviat el bèlit des del punt inicial fins al final (la distància es diu pel número de palades). Un cop dita la distància, els empomadors diuen si estan d'acord o no. Si ho estan, se'ls suma als tiradors tants punts com pales han dit. Però si no hi estan d'acord, els empomadors acanien les pales, i si n'hi havia menys des les que havia dit, són els empomadors qui s'apunten tants punts com havien dit els llançadors; en canvi, si n'hi havia més de les dites, aleshores no se n'apunten cap.
D'aquest joc se'n deriven d'altres. Així, hi ha gent que sols jugava a veure qui arribava més lluny amb les tres palades. Altres jugaven a encertar amb el bèlit la pala del llançador després que aquest hagués tirat el primer cop i plantés la pala. És difícil esbrinar si el joc complex que hem explicat és un conglomerat de diferents maneres de jugar al bèlit, o bé aquests petits jocs són els desmembrament del joc central, doncs a la mateixa època es jugava igual als petits jocs com al complex.


Consells de seguretat
És evident que el joc del bòlit contempla un cert risc per als jugadors i també pels espectadors. És per això que sempre cal:

  1. Seguir una progressió que asseguri el coneixement dels objectes. Fer exercicis picant amb la pala damunt el bòlit per calcular la força mínima i justa per tal que aquest s’elevi.
  2. Seguir una progressió tècnica mínima:
    1. Cal insistir en que el cap ha d’estar allunyat de la vertical on es troba el bòlit
    2. El jugador que colpeja no ha d’estar agenollat. Ha d’estar flexionat, amb una cama més endavant que l’altra per assegurar una idònia mobilitat.
  3. Marcar un protocol bàsic d’actuació:
    1. Segons la modalitat de joc quan es va a colpejar, i tal com feien els nostres avis, es pot cridar ben fort: -Bòlit! i no fer l’acció fins que la resta de companys cridin: - Bèlit!
    2. Mantenir una distància de seguretat mínima entre el qui colpeja i els qui esperen entomar el bòlit a l’aire.
    3. Regular que cap jugada és bona si no fa l’efecte de paràbola i puja per damunt la cintura dels jugadors –aquesta senzilla norma permet evitar molts riscos i, alhora, fa que les diferents modalitats de joc esdevinguin més divertides i àgils doncs el bòlit en paràbola afavoreix que es pugui agafar més fàcilment-.
  4. Facilitar senzilles caretes facials protectores, del tipus que utilitzen els soldadors, a la persona que colpeja -és relativament fàcil trobar-ne a ferreteries especialitzades-.

Seqüència d’aplicació pràctica
1.- Quants cops puc fer? Es tracta d’un exercici d’iniciació per entrar en contacte amb els materials (pala i bòlit). L’activitat consisteix en anar picant amb la pala el bòlit intentant fer el màxim de tocs possibles a l’aire.

2.- Aixequem el bòlit. Un altre exercici inicial per aprendre a colpejar adequadament el bòlit. Deixarem el bòlit pla a terra i, tenint en compte les normes de seguretat abans indicades, ensenyem a picar amb la pala a un dels extrem del bòlit a fi que s’aixequi.
S’ha de tenir present que si colpegem la punta de davant el bòlit tendeix a avançar cap endavant mentre que si ho fem a la darrera passa el contrari.

 3.- La ratlleta L’exercici ajuda a prendre contacte amb el material. Es tracta de tirar cadascú, ordenadament, el seu bòlit calculant la força que cal administrar per tal que s’acosti a una ratlla traçada al terra sense sobrepassar-la –també podem jugar a veure qui s’acosta més a una paret sense tocar-la-.
Aquest joc ens pot servir, després, per a establir l’ordre de joc en les diferents modalitats de bòlit.

4.- Passa la tanca! Aquest exercici permet agafar la tècnica de picar el bòlit cap dalt, donant-li l’efecte parabòlic que ens interessa i que pot evitar perill en algunes modalitats de joc.
Poseu una tanca d’atletisme, un matalàs en vertical, una xarxa de tennis o un simple cordill que obligui a qui colpeja el bòlit a haver-lo de superar caient al costat contrari.

5.- Qui envia el bòlit més lluny? El joc consisteix en una competició a veure qui és que envia el bòlit més lluny. Tracem una línia a terra damunt la qual es posaran tots els bòlits. Per ordre anirà colpejant cadascú el seu. Cada jugador/a tindrà 3 opcions. Un cop han tirat tots es va a recollir el bòlit i es comprova qui ha guanyat.
Es poden fer diferents tirades i es pot jugar tots contra tots, per grups, per parelles...
 

6.- Qui toca...? Cada participant té un bòlit. Previ a l’inici del joc s’acorda què o quin objecte s’ha de tocar amb el bòlit (p.e. una paperera, un arbre, un pal d’una porteria...).
S’estableix l’ordre de competició i s’inicia el joc. Els jugadors van tirant consecutivament el seu bòlit acostant-se al lloc acordat. Guanya qui primer aconsegueix tocar-lo.
A efectes pràctics és bo que en aquest joc hi participin pocs jugadors (4 o 5 pot ser un bon nombre), així s’evita esperar molt el torn, el joc és més àgil i no hi ha problemes d’ordre.
Si sols es disposa d’un bòlit es pot deixar, cada cop, una marca personal al lloc on va a parar (p.e. una pedra, o fer una marca amb guix...). Així mateix, si sols es disposa d’una pala es pot jugar igual, deixant-se-la d’uns als altres.

7.- Bòlit/golf! És una de les modalitats més divertides de jugar i que, per a fer-la més dinàmica, també convé que hi jugui un grup reduït de nois/es (4 o 5).

Amb guix dibuixem un cercle de, per exemple, un metre de diàmetre al mig de la pista o bé al terra. Cada jugador té un bòlit que deixa a dins d’aquest cercle. Seguint l’ordre establert, el jugador 1 colpeja el bòlit del jugador 2 el més lluny possible. El número 2 fa el mateix amb el 3. Així segueixen fins que el darrer, suposem que és el 5, colpeja al del jugador 1.


Un cop fet això serà el jugador 1 que, des d’on hagi anat a parar el seu bòlit, intentarà entrar-lo dins al cercle o, en el pitjor dels casos, aproximar-se. La dinàmica del joc continua així, sempre seguint l’ordre, fins que cada jugador aconsegueix entrar el seu bòlit dins el cercle.
En aquest joc hi intervé l’atzar –dependrà del lluny que sigui enviat cada bòlit-, i també de l’habilitat per acostar i colpejar en la justa mesura el bòlit per tal que entri al cercle.    


8.- Bòlit/beisbol. Es tracta d’una adaptació del joc del beisbol però jugant amb un bòlit. Fem tantes bases com considerem (dependrà de l’espai i del nombre de jugadors. L’equip que ataca comença colpejant el més lluny possible el bòlit, en aquest moment surt el jugador que a picat mentre els defensors van a buscar el bòlit i intenten passar-lo a un company dins d’una base.
Cal anar en compte doncs el joc suposa que s’agafi el bòlit amb les mans, és per tant convenient que es jugui amb guants.

9.- Bòlit riberenc. Tots els jocs anteriors tenen poc o gens risc doncs es juguen amb grups reduïts i seguint un ordre, sense que hi hagi mai algú davant de la zona de tirada. La modalitat bòlit riberenc pot presentar un cert risc i cal fer-lo sota la mirada atenta de l’adult que en tot moment vetllarà per la seguretat dels participants i observadors i insistirà, sobretot, en estar atens al joc.



S’enfronten dos equips d’igual nombre de jugadors (de 8 a 12 per equip pot estar bé). El terreny de joc pot ser un camp de futbol, per exemple. L’objectiu del joc és aconseguir creuar el camp sense que l’equip contrari agafi el bòlit a l’aire.
Un dels dos equips comença colpejant des de la línia de fons del camp. Els membres de l’equip contrari es dispersen pel camp col·locant-se en llocs que consideri que pot anar el bòlit quan sigui colpejat.

El primer jugador pica el bòlit. Si algun jugador contrari agafa el bòlit a l’aire el qui ha colpejat queda automàticament eliminat. Qui ha agafat el bòlit a l’aire i des del lloc on l’ha agafat el tirarà amb la mà intentant que toqui la pala del qui ha colpejat que s’haurà plantat, horitzontalment, al lloc d’inici. Si toca la pala es canvien automàticament els papers; si no la toca passa a colpejar el segon jugador del primer equip.



Cas que cap jugador de l’equip contrari agafi el bòlit a l’aire s’avança fins al lloc on ha caigut el bòlit i segueix tirant el següent jugador. Si l’equip atacant aconsegueix arribar al final del camp contrari i que el bòlit caigui a terra després de la línia de fons s’aconsegueix un punt. Aleshores es canvien els papers.
El joc continua d’aquesta manera. Es pot jugar a temps determinat o a veure qui aconsegueix més aviat un nombre de punts acordat.
Per tal que no hi hagi risc en el joc es pot demanar que els primers defensors estiguin a una distància no inferior a uns cinc metres, i que no serà vàlid cap tirada que no vagi per damunt la cintura dels jugadors i que, per tant, no faci paràbola.  

Com construir el material?

  • Bòlit: La fusta ideal per a fer el bòlit és, per la seva duresa, la d’oliver o la d’alzina –la de pi, tot i que és més fàcil de treballar, es trenca amb facilitat-. Sols cal agafar una branca d’aquests arbres i serrar un totxet de 10 a 15 cm. Per a fer punta als extrems en tindrem prou amb una bona navalla afilada.
  • La pala: Els informants ens diuen que abans, quan les pales de rentar la roba es feien malbé o s’envellien, les reutilitzaven els xiquets per a jugar. Avui resulta car comprar aquest tipus d’objecte i per a fer les pales o bé serrem una branca d’olivera de 30 a 40 cm i d’un gruix de 4 o 5 cm; o bé ens en construïm reutilitzant la fusta dels palets de càrrega. En aquest cas és fàcil que sols haguem de serrar una mica la fusta donant-li la forma del mànec, ja que l’amplada és prou bona per al joc –no oblideu, després, passar el paper d’estrassa per evitar que quedi qualsevol estella-.   

Bibliografia i altres fonts de consulta
 
AMADES, Joan (1984). Auca dels jocs de la mainada – edició facsímil -. Ed. Alta Fulla, Barcelona.
COSTES, Antoni (1997). "Emborrapà". Jocs de carrer jugats a Amposta. Edita Ajuntament d'Amposta.
PUBILL, Biel (2010). Posem l’art en joc? Propostes per treballar els jocs populars i tradicionals a partir de la pintura i el gravat (p.51-57), dins a Comunicació educativa, núm. 23, Revista d’ensenyament de les Comarques Meridionals de Catalunya. Any XIX, URV, Tarragona.
STELLA, Jacques (1990). Juegos y pasatiempos de la infancia. Edita José J. de Olañeta, Mallorca.

  • http://vadebelit.blogspot.com/ Pàgina molt interessant del grup Va de bèlit del barri de Sant Narcís de Girona. Hi trobareu moltes imatges, història del joc, modalitat que es practica i campionats que realitzen, a més d’imatges de vídeo.
  • http://www.amposta.info/esportstradicionals/belit.htm En aquesta web hi trobem informació de la normativa referida als diferents jocs practicats en el Campionat Mundial d’Esports Tradicionals d’Amposta celebrats el 2004, entre aquests una modalitat de competició de bèlit entre equips.  
  • http://bieljoc.blogspot.com Bloc personal on trobareu referències a activitats i experiències relacionades amb el món del joc tradicional, amb nombroses imatges.

dissabte, 28 de maig del 2011

Els jocs en temps dels moriscs


L'associació cultural Lo Llaüt va organitzar ahir la novena edició del Joc a joc pels carrers i places d'Ascó. Enguany, però, el programa ha presentat importants novetats. En aquesta ocasió, sense variar el format de la proposta –recorregut per l’entramat de la vila closa duent a terme jocs populars i tradicionals- s’ha optat per canviar els jocs tot contextualitzant-los en un moment històric concret: l’època morisca.
Aquest nou plantejament respon al suggeriment fet des de l’escola Sant Miquel de variar cada any els jocs a fi que els alumnes als quals va dirigit (cinquè i sisè de primària), es trobin cada curs jocs i entreteniments diferents. Així doncs, en les properes edicions, s’aniran combinant jocs populars d’Ascó del segle vint amb els jocs propis d’època morisca.

Ascó en època morisca...
Durant l’edat moderna, i entre els segles XVI i XVII, Ascó era un poble emmurallat perfectament protegit des de la zona de la Mola fins a cal Cavaller, seguint cap a la Placeta, el carrer del Trinquet i el Porxo de Pere Sans. A partir d’aquí el poble es tancava pujant cap al carrer Perill -nom que possiblement és degut a que era la part menys protegida de la vila-.
El 1610 el rei Felip II va signar l’ordre d’expulsió d’Espanya dels moriscs –persones descendents dels antics musulmans que l’any 711 havien arribat i ocupat la península i que, durant l’època medieval, van ser obligats a convertir-se al cristianisme-. En pobles de la Ribera d’Ebre com Ascó i Miravet aquesta expulsió va afectar entre un 80 i un 90 per cent de la població. Famílies senceres van ser obligades a abandonar les seves cases i a marxar riu avall, on serien embarcades a la costa dels Alfacs i transportades a zones del nord d’Àfrica.
Bona part de les cases, corralasses i patis interiors del poble van quedar abandonades. I els carrers i places van quedar silencioses, buides de nens i nenes jugant.
Ens preguntem quins jocs es van deixar de practicar?

A què jugaven els nens i les nenes d’Ascó a principis del s. XVII?
Primer que res hem de tenir clar que aleshores la infantesa era curta, en particular la dels fills dels pagesos que ajudaven a tothora i en allò que convingués a la família. A les ciutats, per exemple, les nenes a partir dels set anys i fins als catorze sovint entraven a treballar com a serventes fins que es casaven. Hi havia doncs poc temps per a jugar i les joguines escassejaven i, en qualsevol cas, eren manufacturades pels propis xiquets utilitzant materials de l’entorn.
Amb tot no us penseu que no hi haguessin jocs. Si fem cas al llibre Gargantua i Pantagruel, de François Rabelais (1483-1553), apareix un capítol dedicat exclusivament als jocs i n’apunta més de 200, entre ells els ossets o pidos, a les pedretes, a daus, a cartes, a les taules, a escacs i a dames, a cara o creu, a parells o senars, a caps i través, a l’oca, a tres en rengle o marro, al molí de nou, a l’alquerc, als ouets, al borinot, a la morra, al gat i a la rata, a la xarranca, a fer ranetes, a flendi i al palet, a la sabateta, a arri tatanet, a Uni dori teri, a Escarabat bum, bum!, a coll i bé, als disbarats, al cèrcol, a fet i amagar, a bitlles i a botxes, a la baldufa i a ballar la trompa, a les agulles, al bòlit, a nouetes i a boles, al brunzidor, a cavall fort i a la figuereta, a amagar esquenes i a la gepa, a la gallineta cega, al pontet, a peu coix i a les xanques, al molinet, a penyores, a Marieta amaga el cap!, a trinquet, als estels, a l’arnella, a llançar la barra, pedres, la javelina, el dard, el venable, tirar amb el canut, a l’arc i la ballesta, a espases, cavalls i molinets de fusta...
D’aquest llistat segur que coneixem molts jocs que han arribat fins als nostre dies, en canvi altres els desconeixem bé perquè no els diem amb aquests noms, bé perquè la llei els va prohibir i es van oblidar. Són moltes les prohibicions que han afectat a alguns jocs, per exemple al segle XIII les Corts van prohibir jugar amb daus, al tindaurell, al cabraboc i a les creueres. En canvi es permetia jugar als escacs i a les taules (backgammon), fer concursos de ballesta, practicar jocs de llançament o precisió com el flendi, les bitlles o la pilota. En general s’acceptaven els jocs intel·lectuals practicats pels nobles i es prohibien aquells on hi intervingués l’aposta, típics de les tavernes.

Mètode
En aquests darrers mesos hem consultat fonts bibliogràfiques diverses per documentar i deduir els jocs típics que practicaven els nens i les nenes ara fa quatre cents anys. A banda de la bibliografia hem analitzat iconografia diversa (murals, tapissos, quadres, gravats...) i ens hem desplaçat a alguns museus com el d’arqueologia de Reus i el de la Diòcesi de Lleida per a consultar, in situ, objectes lúdics localitzats en zones relativament properes a Ascó –així és com per exemple hem pogut observar i ressenyar, en aquest darrer museu, l’existència de peces d’escacs del s. XI propietat d’Arnau Mir de Tost.
Aquesta recerca ha pretès documentar jocs, joguines, diversions i entreteniments que formarien part del món lúdic de la població del llindar dels segles XVI/XVII, a molt tarda del 1610 quan es produí l’expulsió dels moriscs d’Ascó.
Som conscients que Ascó no disposa d’arxius antics i que la bibliografia directa relacionada amb aquesta temàtica és pràcticament inexistent. És per això que òbviament el què hem fet amb aquest treball ha estat generalitzar i proposar aquells jocs que d’una banda són més fàcils de dur a la pràctica en un context escolar, durant dues hores, i d’altra escollir els jocs dels quals en tenim més referència directa o constància, per proximitat, que es practicaven en zones properes a Ascó. Per posar un exemple clar: al claustre de la Seu Vella de Lleida hi ha gravats diversos jocs de tauler entre els quals distingim alguns alquercs –antecedent del joc de dames-. Per proximitat i datació hem proposat, doncs, entre les diferents estacions de joc, un taller de jocs de tauler on entre d’altres els nens i les nenes poden conèixer i practicar aquest joc.  

Estacions de joc i jocs
Com en altres edicions el Joc a joc es va iniciar a les 15:00 al pla de l’església, reunint-nos tots els alumnes de 5è i 6è de primària amb les mestres de l’escola i els alumnes de l’institut de Flix que fan de monitors.
Donat que eren 16 alumnes es van fer dos grups i es va proporcionar un plànol a cada grup per tal d’iniciar el seu recorregut pel casc antic de la població. Les diferents estacions de joc eren:

·         Antic Hospital: aquí els xiquets es trobaven amb una exposició de jocs de tauler d’arreu del món, construïts pels alumnes de 2n d’ESO de l’institut de Flix. Aprofitant el lloc i l’exposició s’ensenyaven els jocs de l’alquerc, les dames i l’assalt al castell templer.

·         Carrer Alta Castell: prop de l’edifici més emblemàtic de la població, les restes del castell templer, es practicaven les birles i fèiem punteria amb arcs construïts amb rama d’avellaner.




·         Carrer la Mola: en aquest lloc tan tranquil i amb fantàstiques vistes cap a les Illes i el Montsant vam fer els jocs de la trisella, les xanques, cèrcols, i diversos jocs amb boles i nous, com ara el de la teula, el tupi i la ratlleta.




·         Cal Cavaller: l’accés a l’entrada d’aquesta gran casa pairal va permetre que organitzéssim dos jocs de tauler més: el marro, pixo, cago! i el molí de nou.



Resultats
La valoració que en vam fer és del tot positiva. Un any més s’ha confirmat que aquesta activitat és molt esperada no sols pels xiquets i xiquetes de l’escola d’Ascó, sinó també pels més grans que ja han passat a l’institut i demanen amb insistència poder fer de monitors/es en els jocs –cal agrair-los la feina feta i felicitar-los per la seva participació-.

De nou, també, hem trobat total predisposició per part de l’ajuntament, en particular a través d’Angelines Gironès que va donar les màximes facilitats per poder dur a terme les activitats en edificis singulars com són l’antic Hospital i cal Cavaller. I també, gràcies al recolzament d’aquesta regidora de cultura vam poder editar un dossier de setze pàgines amb tots els jocs magníficament dissenyat per Òptim. El resultat és un petit catàleg de jocs que no es limita a donar-los a conèixer, sinó que compagina referències i descripcions històriques d’edificacions singulars d’Ascó amb fotografies de la riquesa patrimonial d’aquestes construccions, amb l’atracció que suposa veure imatges dels jocs proposats.


Hem creat doncs un producte extraordinari per a donar a conèixer la nostra població, la nostra història i el nostre patrimoni des d’una vessant totalment lúdica.
Us imagineu arribar a un poble i poder-lo conèixer fent un recorregut per carrers i places desfilant els jocs d’un moment històric concret? Podeu intuir el grau de motivació que pot tenir pels nens i nenes, tant en un àmbit familiar com escolar, el poder aprendre coses d’un poble mentre van practicant jocs pels indrets i edificis més representatius?
Pensem que aquest tipus de material, editat amb un format molt atractiu, no és sols un document de treball per a escolars sinó que passa a ser un dossier de propaganda i difusió turística de primer ordre que segur que serà molt sol·licitat a l’oficina de Turisme d’Ascó.

Tradijoc a la premsa i publicació


L'associació cultural Lo Llaüt, amb la col·laboració del CERE, van editar el llibre amb el recull dels jocs tradicionals seleccionats enguany per a l'edició del VII Tradijoc celebrt a Flix. Aquesta publicació, amb un tiratge de 350 exemplars, s'ha exhaurit i si algú vol consultar-la cal que es posi en contacte amb alguna de les entitats esmentades.
A banda, diferents mitjans de comunicació han donat notícia del Tradijoc. Aquí adjunto la nota de premsa apareguda al setmanari L'Ebre, divendres 27 de maig (p. 43).

dijous, 26 de maig del 2011

Els jocs d'Artur Bladé i Desumvila a la xarxa

L'any 2007, en commemoració del centenari del naixement de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila, de Benissanet, el CERE va creure necessari crear uns dossiers per treballar la seva obra entre els alumnes i professors de primària i secundària, entre les escoles i instituts de la Ribera d'Ebre.
Fruit d'aquest compromís, es van crear dos comissions de treball, una per impulsar uns dossiers adreçats a alumnes i professorat de primària i l'altra per a alumnes i professorat de secundària. Avui podem consultar aquests dossiers corresponents a primària en format PDF, i els podeu descarregar en aquest enllaç per als professors i en aquest altre per als alumnes.
Quant al tema de jocs hi trobareu descripcions dels jocs tradicionals i populars típics del primer quart de segle passat. Sens dubte, una eina molt útil per al professorat!


dimecres, 25 de maig del 2011

Els jocs dels moriscos a Joc a joc

Aquest divendres tindrà lloc una nova edició del Joc a joc (itinerari pels carrers i places de la vila closa d'Ascó duent a terme jocs tradicionals). En aquesta ocasió Joc a joc canvia els jocs, no de format, i s'endinsa en donar a conèixer jocs i diversions que practicaven els nens i les nenes a l'època dels moriscs, al llindar entre els segles XVI i XVII.
Els jocs que s'han seleccionat han estat escollits després de cercar informació, contrastar-la i trobar dades, documents i iconografia de l'època que confirmen la seva pràctica a la nostra zona. Així, entre els clàssics jocs de birles i de la trisella, avancem que podran jugar a diversos jocs de tauler com ara l'assalt -al castell templer-, el molí de nou, el marro, pixo, cago o l'alquerc entre d'altres.
Recordem que aquesta és una activitat organitzada per l'associació cultural Lo Llaüt adreçada als alumnes que cursen 5è i 6è de l'escola d'Ascó, i que per al monitoratge es compta amb la participació dels joves que fan 1r i 2n d'ESO de l'institut de Flix.
Un altre canvi en aquesta edició és l'exposició de jocs de tauler d'arreu del món que han preparat els alumnes de l'institut i que es podrà veure a l'antic Hospital. A més, gràcies a la col·laboració amb la regidoria de cultura de l'ajuntament, enguany tindrem dos magnífiques zones de joc a cobert: l'esmentat Hospital i l'entrada a cal Cavaller.


diumenge, 22 de maig del 2011

VII Tradijoc a Flix


El dijous 19 Flix va acollir la setena edició del Tradijoc (trobada de jocs populars i tradicionals dels alumnes que cursen 1r d'ESO de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta).
Un any més l'experiència va ser un èxit. Enguany vam reunir 286 nens i nenes d'aquestes comarques, 22 professors/es acompanyants i 50 joves de 4t d'ESO de l'institut de Flix que van convertir-se en monitors dels jocs proposats.
La trobada es va iniciar a les 8;45 amb l'arribada progressiva dels alumnes procedents de l'institut de Flix, els de l'institut Julio Antonio i col·legi Santa Teresa de Móra d'Ebre, els joves del centre Jeroni de Moragas, i per fi els de l'institut Terra Alta de Gandesa i de l'institut escola de Batea. Tot seguit vam organitzar els 18 grups, cadascun format per 16 membres, mixtes i barrejats per lloc de procedència a fi d'aconseguir l'objectiu del Tradijoc: fomentar la coneixença i la relació a través dels jocs tradicionals.
A continuació es va repartir a cadascun dels assistents un llibre/recull dels jocs tradicionals que es proposaven fer al llarg del dia, més de 30! -val a dir que l'edició d'aquest llibre ha estat possible mercès al recolzament de l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó i del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre-.
A partir de les 10:00 cada grup, acompanyat per un professor/a, va sortir del lloc de trobada per iniciar el recorregut per les diferents estacions de jocs escampats per nombroses places i carrers del poble, així com a la zona dels xops, al marge esquerra de l'Ebre.


La jornada va transcórrer sense incidències, duent-se a terme aquesta itinerància pels tallers de joc on els grups es trobaven un parell de monitors que s'encarregaven d'explicar, dirigir i dinamitzar els jocs.
La varietat de jocs proposats va permetre practicar jocs curiosos com el de la trisella que ha recuperat l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó i que va cedir per a aquesta trobada:



Vam poder gaudir amb jocs d'oposició com el cementiri o mate, l'ovella i el pastor i la corretja:




Jocs d'habilitat i destresa com les xanques i els cèrcols:




També van poder realitzar diferents tipus de cursa, com les de pedres, les cames lligades i les de canteretes:




En aquesta edició també vam proposar un seguit de jocs de tauler:




I encara altres jocs de cooperació, agilitat i coordinació com ara saltar a corda, tirar rebellugues, els quatre cantons, jocs am xapes...






Per fi, a la tarda i havent dinat tots plegats, vam continuar amb alguns jocs tradicionals més com ara el joc de la corretja, carreres de canteretes i el joc de les tres canyes mentre, simultàniament, membres del Club Nàutic de Flix duien a terme un taller pràctic de llaüt català -des d'aquí aprofito per agrair la seva col·laboració desinteressada en una activitat tan complexa però alhora enriquidora com és el Tradijoc-.




Val a dir que la trobada va tenir repercussió i que vam tenir la visita de diferents importants càrrecs institucionals com ara el del Director dels Serveis Territorials d'Ensenyament, Sr. Toni Martí, o la de la Directora dels Serveis Territorials d'Esports de les Terres de l'Ebre, Sra. Cinta Espuny.
A banda de les esmentades (Club Nàutic Flix, el CERE i Lo Llaüt), cal destacar la col·laboració de nombroses entitats i associacions com l'ajuntament de Flix, l'AMPA de l'institut de Flix o el recolzament de l'Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals.