divendres, 24 de febrer de 2017

Vetaina al Japó (12): Shirakawago

Shirakawago es un petit poblet amagat entre muntanyes d'una vegetació que ens recorda als Alps suïssos -és així com s'anomena a aquesta regió de l'interior comunicada per carretera amb Takayama-. 
Vetaina no es volia perdre aquests paisatges que ens fan sentir com a casa nostra!
El poble el formen un conjunt de cases disperses de fusta, totes elles amb una estructura semblant: planta que antigament feia les funcions de magatzem, primer pis que és l'habitacle pròpiament dit, i un altre pis superior que nosaltres anomenaríem asgorfa. Tot està bellament decorat, cada cosa al seu lloc, fins al darrer detall.

Avui moltes d'aquestes cases són obertes al públic ja sigui per a ser visitades o perquè s''han reconvertit, els interiors, en botigues o espais de restauració. Entre aquests comerços no es difícil trobar joguinetes tradicionals -allò que en diríem joguines de la natura o populars-. 
N'hi ha de tota mena: de fang, de fusta, de plantes o herbes, d'espart... representant animals, éssers fantàstics o personatges de l'imaginari japonès, unes van en rodes, altres es mouen mitjançant rudimentaris mecanismes... tots ells encisadors! 

dimecres, 22 de febrer de 2017

Vetaina al Japó (11): Takayama i el seu museu de joguines

Takayama és, possiblement, una de les ciutats més agradables del Japó. Situada a l'interior però ben comunicada amb tren des de Nagoya, ha sabut conservar aquell aire tradicional i ancestral que sovint busca el viatger. 

La part antiga de la ciutat està perfectament conservada. Carrers estrets i sense trànsit, amb cases de fusta de dos pisos com molt d'altes.
Si el Japó es caracteritza per ser un país d'allò més net, Takayama diríem que és la ciutat insígnia! Sembla que tot estigui pensat fins al mínim detall. I els detalls els trobem arreu. A les portes de les cases, de les botigues, als restaurants, als ponts que travessen la ciutat...
 És una ciutat que dóna la benvinguda al viatger i que invita a quedar-s'hi!
Entre els molts museus que hi ha a la "old Takayama" mereix una visita el toy museum o museu de joguines. No és gaire gran. Ocupa una antiga casa tradicional, de fusta, i sols el fet de passejar per les estances ja val la pena entrar-hi. 
Les joguines potser no estan disposades amb gaire gràcia a les vitrines, tanmateix descobrim alguns objectes, jocs i joguines realment curiosos. Hi ha una bona representació d'estels:
Baldufes
Otedama (お手玉) -pidos o tabes-:
Entre aquestes joguinetes crida l'atenció tot un seguit de figuretes de terrissa que representen nens i nenes practicant diferents jocs:
Llàstima que no els venen a la botiga del museu!.
Les que sí que podreu comprar són les tradicionals kokeshi (こけし), nines de fusta molt estilitzades, sense braços ni cames, però molt atractives!
I si aquestes no us agraden no deixeu de comprar una sarubobo, nina feta de roba, tradicionalment de color roig, que regalaven als nens i nenes com una mena d'amulet, per a tenir sort. Les trobareu per totes parts de Takayama ja que són originàries d'aquesta ciutat.

dilluns, 20 de febrer de 2017

Vetaina al Japó (10): Miyajima

Des d'Hiroshima en un moment es pot anar a l'illa de Miyajima. És una excursió ràpida i fàcil de fer agafant primer el tren i, tot seguit, un petit ferri que en poc més de vint minuts et deixa pràcticament davant el famós torii roig que sembla donar la benvinguda als viatgers.
L'illa és coneguda, principalment, pel temple sintoista que toca a mar i per la més famosa porta o torii que hi ha a Japó. Diríem que és la principal atracció que s'ha trobat Vetaina!
I és que a qualsevol hora i des de qualsevol lloc la porta té el seu atractiu. Els visitants i turistes no deixen d'arribar en ferris i tots, invariablement, fan el mateix trajecte. Surten de l'embarcador, giren a la dreta, travessen el carrer comercial a vora del port fins arribar a la vora del torii. 
I sols queda asseure's a contemplar la porta o passejar per l'arena fins arribar al peu si l'aigua del mar ho permet.  
Contemplar els diferents matisos que pren l'estructura i els canvis de color a mesura que s'amaga el sol és un dels moments més màgics de qualsevol viatge al Japó!
I idíl·lic també ha de ser poder practicar padel surf en un escenari com aquest, amb el temple que destaca al peu de la muntanya i el torii roig que sembla invitar a entrar a l'illa!

divendres, 17 de febrer de 2017

Vetaina al Japó (9): Hiroshima

En aquest viatge per Japó Vetaina no podia deixar d'anar a Hiroshima, la ciutat que possiblement exemplifiqui més amargament la barbàrie de la qual és capaç de generar l'home.
Passejant pel centre de la ciutat ningú creuria que aquesta hagués patit una de les més grans tragèdies fruit d'una guerra. Hiroshima es mostra com una gran ciutat, però lluny dels problemes de comunicacions, aparenta agradable, ordenada, neta... Ens hem de dirigir al Hiroshima Peace Site per a descobrir el passat esfereïdor que va patir. I el primer que trobem és la cara més coneguda de la ciutat, les restes del genbaku domu, l'únic edifici que es va mantenir mínimament dret després del llançament de la bomba atòmica el 6 d'agost de 1945.

L'àrea, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, no es limita a aquest emblemàtic edifici. Tot just a l'altre costat del canal continua el Parc commemoratiu amb diferents estructures i espais.

Entre aquests el Children Peace Monument. L'estructura, lletja o desangelada, és envoltada de petits estands o aparadors tancats que donen color i vida a l'espai. Si us hi acosteu quedareu bocabadats!
Milers, qui sap si milions d'ocells de papiroflèxia s'acumulen en cadascun d'aquests habitacles. L'origen d'aquesta tradició es remunta a més de 60 anys i està lligada a Sadako Sasaki, una nena que va viure els bombardejos d’Hiroshima. 
Un temps després dels fets, quan tenia 11 anys, va ser diagnosticada de leucèmia.La nena va passar-se molts dies a l’hospital, on una amiga seva va portar-li una grua de paper per desitjar que es curés. Aleshores, la Sadako va decidir que aprofitaria el temps lliure per elaborar mil grues de paper i desitjar així que totes les persones malaltes del món es curessin. Malauradament, la malaltia va anar més de pressa que la noia, que va morir abans d’arribar a les mil grues. Tot i això, els seus companys d’escola van continuar la tasca de Sadako i van recaptar fons per erigir un monument en honor seu.

Podeu trobar més informació sobre aquest fet en aquest enllaç de l'ARA.

Un darrer edifici que cal visitar d'aquest Memorial és el Museu de la Pau on, a través d'imatges, audiovisuals i objectes s'explica extensament els esdeveniments del 6 d'agost de 1945. Entre aquests objectes crida l'atenció un tricicle rovellat.
Darrera s'hi amaga una altra amarga història, la de Sinichi Tetsutani. Segons sembla Shinichi, de quatre anys, jugava amb un tricicle al pati de casa seva, a Hiroshima, quan el 6 d'agost del 45 el bombarder Enola Gai va deixar caure la primera bomba. Shinichi va morir, però el seu pare va creure que ara massa jove per estar lluny de casa i el va enterrar al pati, juntament amb la seva joguina preferida, el tricicle. Gairebé quaranta anys més tard, el pare va desenterrar el cos per a traslladar-lo al sepulcre familiar i va cedir el tricicle a l'Hiroshima Peace Memorial Museum

El recorregut del museu s'acaba amb una vitrina on trobem, de nou, dos ocells de papiroflexia. Són dos ocells fets pel President Obama qui, en la seva visita a la ciutat va voler, amb aquest gest, simbolitzar la pau.