dijous, 27 d’abril de 2017

Mestres de jocs romans a l'escola del Tormo


Una pràctica que agrada i agraeix l'alumnat que cursa, principalment, 1r d'ESO és la que permet tornar, per unes hores, a l'escola de primària on tant anys van estar. Qualsevol exercici o activitat que els proposis i que tingui com a escenari l'escola serà benvinguda per aquests alumnes. Això és el què sovint es fa des de l'Institut Flix proposant als alumnes de 1r curs de l'ESO que es converteixin en mestres de jocs. Segons el trimestre i la temàtica tractada fan de mestres de jocs tradicionals, altres cops de jocs medievals i, en aquesta ocasió se'ls ha proposat als alumnes procedents del petit poble de La Torre de l'Espanyol que vagin a dinamitzar jocs d'època dels romans a l'escola El Tormo d'aquesta localitat.

Aquesta proposta pren tot el sentit si tenim en compte, a més, que aquest alumnat durant tot el curs ha treballat un projecte compartit amb el CdA d'Empúries centrat en el coneixement del món lúdic dels nens i nenes que vivien a Empúries ara fa 2.000 anys i que, a sobre, abans de Setmana Santa van dur a terme jocs i divertiments propis d'aquella època dins el mateix recinte arqueològic. 

L'experiència sempre resulta gratificant tant per l'alumnat de l'institut, que pren un especial protagonisme davant els seus antics companys d'altres cursos, com per als nens i nenes de primària que veuen com aquells que ja han passat a secundària ara "saben tantes coses dels romans que fins i tot els poden ensenyar jocs"! No cal dir que per als mestres esdevé un recurs per valorar i avaluar els aprenentatges d'uns i altres.


A les imatges podeu veure tot de jocs dinamitzats pels alumnes de secundària i dirigits als nens i nenes de tota la primària de l'escola el Tormo de La Torre de l'Espanyol.

El futbol és així!


dimarts, 25 d’abril de 2017

100 anys de TBO

La regidoria de cultura de l'ajuntament de Flix, junt amb el CERE, la Biblioteca Municipal i l'Institut de Flix han dissenyat un programa de Sant Jordi centrat en destacar el centenari del TBO. Així, a Ca don Ventura i durant tota la setmana es pot veure una mostra representativa d'aquesta publicació i, a més, aquesta tarda a partir de les 19:00 podem gaudir d'una xerrada comentada de l'exposició de la mà del col·leccionista local Sr. Ramon Sabaté Arqué.

El rei dels escacs de l'illa de Lewis a Barcelona


Fins al 18 de juny Caixa Forum Barcelona ofereix una excepcional exposició anomenada Els pilars d'Europa: l'Edat Mitjana al British Museum. La mostra presenta importantíssimes peces representatives del període medieval -abraça més de mil anys de la història d'Europa, des de la decadència de l'Imperi romà al segle V fins a la Reforma protestant del segle XVI-. 
El recorregut il·lustra àmbits o temes com la formació d'Europa, el poder reial, els tresors celestials, la vida de la cort i la vida urbana. 
Entre les peces exposades hi trobem la magnífica figura del Reis dels escacs trobada a l'illa de Lewis (Escòcia) i datada entre el 1150 i el 1200 i que, habitualment, s'exposa al British Museum de Londres. Les imatges que segueixen són precisament del conjunt d'aquest joc que es troba al museu anglès:

dissabte, 22 d’abril de 2017

Oca de Alonso de Barros (1587)


Una molt bona amiga que sempre que va pel món pensa en mi i en la meva dèria de recollir jocs, fa unes setmanes em va portar, de Madrid, una còpia del joc de l'oca d'Alonso de Barros publicada el 1587. Es tracta d'un dels primers jocs d'oca coneguts i que fa uns anys es va localitzar a la British Library de Londres. 
La còpia que m'ha regalat es va imprimir en motiu de l'exposició Miguel de Cervantes: de la vida al mito (1616-2016) -mostra presentada a la Biblioteca Nacional de España-.
El tauler de joc és de paper gruixut en format DIN-3, doblegat per la meitat, i l'interior està bellament dibuixat, amb textos en italià i traduccions en castellà de l'època. Destacar que a diferència dels jocs d'oca actuals que en general estan totalment il·lustrats aquest sols té dibuixades les caselles més significatives o, per dir-ho d'una manera planera, on no hi succeeix res quan s'hi cau. La part exterior del joc conté la "Declaración del juego y orden de jugarle", dit d'altra manera, les normes del joc.
Un bonic obsequi que, si teniu ocasió, podeu mirar de localitzar a la Biblioteca Nacional de España. Gràcies pel regal!

divendres, 21 d’abril de 2017

Aranda i Villanueva de Gumiel centren un cap de setmana de jocs tradicionals

Aquest cap de setmana, les poblacions d'Aranda de Duero i Villanueva de Gumiel seran escenari de la II Trobada internacional de Jocs tradicionals que comptarà amb la participació d'associacions d'Espanya, Portugal i França. 
Els amics de l'associació cultural La Tanguilla, d'Aranda, són els promotors i organitzadors d'aquesta trobada que segur que permetrà conèixer i practicar nombrosos jocs tradicionals en un ambient distès on gastronomia, enologia i patrimoni aniran de la mà!
Si voleu tenir més informació accediu a través d'aquest enllaç.

Qui diu que els joves no tenen creativitat?

 Qui diu que els joves no tenen creativitat? a falta de xarxa...

dijous, 20 d’abril de 2017

El joc de la trisella a la II Trobada de Jocs Tradicionals de Reus

La Plaça del Castell de Reus va ser l'escenari reservat per a presentar el joc de la trisella dins de la II Trobada de Jocs Tradicionals celebrada a la capital del Baix Camp el passat 25 de març.


La modalitat d’aquest joc és la següent:
A aposta: Cada jugador deixa una quantitat determinada dins d’un dels nou forats de la trisella. Des d’una distància d’un parell de metres, i per ordre, cadascú ha d’intentar fer entrar una moneda dins del forat de l’aposta del contrari. En el moment que algú ho aconsegueix es queda amb totes les monedes jugades damunt el tauler –per això aconsellem jugar amb monedes de 5 cèntims!!!-.
La dinàmica del joc, en la qual a banda de l’habilitat hi intervé també l’atzar, fa que a voltes una moneda vagi a parar en un forat buit. En aquest cas qui l’ha llençada torna a tirar.
 També pot donar-se el cas que la moneda vagi a parar en el forat on el jugador ha deixat la pròpia aposta. En aquest cas es queda l’aposta i, si és el cas que hi ha monedes en altres forats, també se les queda. El joc però continua, tornant a tirar i intentant fer entrar la moneda a l’aposta del contrari. 

dimecres, 19 d’abril de 2017

Carreres de "layas" a Puente la Reina

A pocs quilòmetres de Pamplona hi ha el bonic poble de Puente la Reina que destaca, precisament, pel magnífic pont romànic sobre el riu Arga, un dels exemples d'arquitectura civil més importants del camí de Sant Jaume.  
Però des del punt de vista lúdic ens interessa particularment les carreres de "layas". Les "layas" és una eina del camp que ve a fer les funcions del què nosaltres coneixem per forca però utilitzades com a arpiots o per a remoure la terra.
Es tal l'afició a aquest tipus de cursa que no és estrany trobar-ne pels carrers, penjades a les façanes, com aquesta que veiem a un gran casalici del carrer Major.

Podeu veure un vídeo d'aquestes curioses carreres al poble d'Artajona:


dijous, 13 d’abril de 2017

Interès pel patrimoni monumental?

Mireu atentament la imatge i esbrineu si, sorprenentment, el nen té interès pel patrimoni monumental o és que està capficat en alguna altre assumpte!