divendres, 15 de desembre de 2017

Vetaina descobreix el Musée du Jouet de Moirans-en-Montagne



Fa uns dies Vetaina va visitar el Musée du Jouet de Moirans-en-Montagne, un autèntic plaer per a la vista i el tacte. 

Un plaer per la vista perquè es tracta d'un complex fantàsticament pensant, espaiós, on es presenten els jocs i les joguines en àmplies vitrines, evitant el caos, i seguint un fil descriptiu molt ben traçat. Alhora, un plaer pel tacte perquè, a diferència de molts altres museus de joguines, en el de Moirans s'ha previst que hi hagi molts racons i zones de jocs on el visitant pot tocar, jugar, experimentar... Aquest és un dels aspectes més interessants de la mostra doncs assegura que els nens i nenes no s'avorreixin "en un museu de jocs"! alhora que facilita que els interessats per la temàtica gaudeixin.

Un altre dels aspectes que ens han sorprès ha estat el fet que el museu mostra diverses joguines històriques de l'antiga Mesopotàmia de gran valor. En són bons exemples carros i nines trobades en algunes tombes -en relació a aquesta temàtica us pot resultar interessant la lectura de l'article "Un char jouet de 5.000 ans..."-.
 Carrets de terra cuita del II mil·lenni aC trobat a Mesopotàmia


I també en són exemples aquestes tabes o "pidos" de vidre d'e`poca romana.
Acompanyen aquestes joguines reproduccions d'altres jocs com el conegut joc de tauler d'Ur:
No cal dir que un museu d'aquestes característiques, possiblement el més important de França quant a infraestructures, disposa d'una magnífica i variada col·lecció de jocs i joguines ben representatives, particularment, del món infantil del segle XX. Aquestes joguines estan ben disposades seguint criteris temàtics:

Un dels temes que no podia deixar de banda era el del món de les joguines de fusta de les quals la regió que envolta Moirans-en-Montagne n'és una productora secular.
 
El museu, com deia, es troba dins de la petita població però en un espai obert, ampli, tot molt ben pensat: enjardinat, amb gronxadors, una gran botiga on poder trobar joguines de la zona de molta qualitat... i per si fos poc, entre les instal·lacions hi trobem un "hebergement" per a poder anar anar a allotjar-s'hi i passar uns dies a tocar del museu!

El museu també disposa d'espais interiors per a exposicions temporals, com la que s'està presentant actualment "Mélodie en Jouets" que es pot visitar fins el 14 de mars de 2018. La mostra presenta una gran quantitat de joguines i joguinetes musicals, de tota mena, que donen una visió molt àmplia d'aquesta temàtica. D'aquesta exposició, com d'altres que periòdicament presenten, se n'editen vistosos catàlegs. 

dimecres, 13 de desembre de 2017

Consells per fer la carta als Reis!

Aquest cap de setmana passat el diari ARA publica l'article "Consells per fer la carta als Reis!" en el qual diversos especialistes del món dels jocs donen un seguit de pistes per a ajudar a fer una carta apropiada a les edats, contextos i necessitats dels nens i nenes. 
Trobareu l'article en aquest enllaç.

dimarts, 12 de desembre de 2017

Temps de pessebre...


diumenge, 3 de desembre de 2017

Tradigames around Europe

Amb aquest logo s'està començant a preparar la catorzena edició de TRADIJOC (Trobada de jocs tradicionals adreçada als alumnes que cursen 1r d'ESO de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta).
L'edició d'enguany se celebrarà a la localitat de Batea, a la Terra Alta, el dijous 24 de maig i tindrà, com a novetat, la participació d'un grup de vint alumnes de Romania i Itàlia que participen en un projecte Erasmus amb l'Institut Escola de Batea. 
Us aniré informant d'aquesta trobada. Mentre podeu visualitzar edicions anteriors d'aquest projecte en aquest enllaç.

divendres, 1 de desembre de 2017

Trobada Internacional de Jocs Tradicionals a Aranda de Duero

Els amics de l'associació La Tanguilla, d'Aranda de Duero, estan començant a preparar el programa de la Trobada Internacional de Jocs Tradicionals que tindrà lloc en aquella població i a Gumiel de Izán els dies 20, 21 i 22 d'abril de 2018. Reserveu dates a l'agenda!

dilluns, 27 de novembre de 2017

Trobada d'aficionats a les construccions LEGO

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya acull, el divendres 8 i el dissabte 9 de desembre l'HispaBrick Magazine Event 2017, la trobada d’aficionats a les construccions LEGO®. L’HispaBrick Magazine Event és una activitat pensada per apropar infants, joves i adults a l’univers de les construccions LEGO®, a través de l’exhibició de maquetes i creacions de diverses temàtiques construïdes amb LEGO®; un joc de pistes; tallers de robòtica, i un espai de joc infantil de construccions. 
Trobareu el programa complert d'aquesta trobada en aquest enllaç.

divendres, 24 de novembre de 2017

Juga cada dia, seràs més feliç i allargaràs la vida

Oriol Comas, especialista en jocs de tauler d'arreu del món és entrevistat per La Vanguàrdia en aquest article.

dimecres, 22 de novembre de 2017

Jugues o et plantes? Fira del Joc i de Nadal

L'amic Òscar, de Berga, organitza una nova edició de la Fira del joc i de Nadal que tindrà lloc en aquesta ciutat el dimecres 6 de desembre. No hi falteu!!!

dimarts, 21 de novembre de 2017

Les ciutats s’han convertit en entorns “hostils” per al joc dels nens



Una dotzena de nens d’entre 6 i 10 anys empaiten la pilota. De cop i volta, l’Hugo xuta fort i la desitjada pilota es queda penjada dalt d’un arbre. Tots els nens s’hi acosten corrent esperant que torni a caure, però quan aixequen el cap descobreixen que la pilota no té cap intenció de baixar de l’arbre. Es queden quiets. Observen i pensen. Els petits cervells ja han entès que el joc acaba de canviar i comencen a traçar una estratègia per enfilar-se dalt de l’arbre i recuperar la pilota. La magnòlia no és gaire alta i el tronc és llis. Enfilar-s’hi sembla la millor opció, pensa l’Hugo. Però en aquell moment arriba un adult, que aixeca en braços un dels nens perquè recuperi la pilota. Ha frustrat el joc. L’escena passa al parc de Teresa Pàmies, al carrer Urgell de Barcelona. “Quan apareix un obstacle, els adults no deixen que els nens l’intentin resoldre i li prenen a l’infant la possibilitat de solucionar una situació nova i desconeguda -explica el professor i pedagog Francesco Tonucci-. Tant la satisfacció per aconseguir l’objectiu com la frustració de no aconseguir-lo són claus per a l’ensenyament”.
L’escenari ideal seria que els nens poguessin jugar sense la supervisió dels adults. “A vegades m’amago per jugar i que no em vegin els pares”, reconeix rient la Marina, una nena de Sant Andreu. La Marina, de set anys, pensa igual que el reconegut pedagog: jugar sense la supervisió dels adults és més divertit i potencia l’aprenentatge. “M’agrada molt jugar a les gomes al pati de l’escola i a vegades ens discutim perquè totes volem ser prímens... però ho resolem entre nosaltres, sense que vingui cap professor”, diu orgullosa la Marina.

“Jo jugava al carrer de petit”
El Joaquim, de 67 anys, en canvi, està molt content pel fet que als parcs actuals hi hagi tant de control. Està assegut, com altres pares i avis, en un dels bancs instal·lats a l’entorn de l’espai de joc per no perdre detall i intervenir si ho considera necessari. L’urbanisme dels parcs està pensat perquè els pares no perdin els nens de vista i fins i tot el material que s’utilitza és tou per absorbir l’impacte si els nens cauen. Els jocs, a més, són molt poc versàtils i no potencien la creativitat. Tot està controlat. El Joaquim reconeix que abans era molt diferent: “Jo quan era petit jugava sol a la Rambla, però a mi no feia falta que ningú em controlés. No hi havia tants perills”, assegura. Quan ell era petit, els nens jugaven al carrer i els parcs infantils ni tan sols existien. No calien perquè ja hi havia el carrer. Però l’hiperproteccionisme i els cotxes -que han omplert els carrers- han buidat la ciutat de nens i han limitat el seu espai de joc als parcs infantils, on juguen controlats i confinats. L’espai més generós en convivència que els nens poden tenir, els mateixos carrers, ja no són per a ells.
L’Ajuntament de Barcelona intenta “revertir aquesta situació”, segons explica la directora de l’Institut de la Infància, Maria Truñó. “Estem pensant què cal fer per afavorir el joc”, explica, i ja imaginen nous parcs on els bancs dels adults siguin taules de pícnic perquè puguin fer altres coses i no estar tant pendents dels nens. Però reconeix que abans de fer canvis caldrà molta pedagogia. “Cal tenir en compte les evidències i tenir el cap fred”, diu. La primera enquesta feta a 4.000 nens de la ciutat de Barcelona advertia que un 45% dels petits barcelonins no se senten prou satisfets amb els jocs infantils de la seva ciutat.

Massa protecció és inseguretat
En contra del que es pugui pensar, a la llarga l’hiperproteccionisme és pot convertir en un perill. “Si avui no deixem que els nens caiguin de la bicicleta, demà poden caure de la moto amb conseqüències dramàtiques”, diu Tonucci. El pedagog recorda que no treballar la frustració també pot comportar problemes: “Hi ha nois que se suïciden per una desil·lusió”.
Un altre problema que dificulta la convivència i l’aprenentatge és el fet que molts pares i mares no toleren que altres adults cridin l’atenció als seus fills. El Fernando, el responsable de la biblioteca de l’equipament Teresa Pàmies, explica que un cop va cridar l’atenció a unes mares perquè els seus fills estaven jugant a la porta giratòria. “Es van indignar i al cap d’una estona va venir el pare d’un dels nens i em va dir de tot. Vaig estar a punt de trucar a la Guàrdia Urbana -recorda-. Un nen acompanyat dels pares és un fet privat, i és molt difícil intervenir-hi. Si va sol, és un fet públic i obliga la resta d’adults a fer-se’n càrrec”. I afegeix: “Per això els nens fan més segur el carrer. És un cercle: no deixem jugar els nens al carrer perquè és insegur i el carrer és insegur perquè els nens no hi juguen”.
La pilota ha tornat al terreny de joc i els nens recuperen el joc d’abans. La Laise, la Cecilia i la Xènia són les mares d’alguns dels nens que empaiten la pilota i s’ho miren des dels bancs que envolten el terreny de joc: “La veritat és que seria més maco que no estiguessin sota la vigilància dels pares”, diuen. L’últim llibre de Francesco Tonucci, Els nens i les nenes pensen d’una altra manera, editat per Graó, té una vinyeta en què una nena diu a la seva mare: “Quan jugueu vosaltres ho feu de nit i amagats... On juguem nosaltres, fins i tot hi poseu bancs!”


JORDI MUMBRÚ

diumenge, 19 de novembre de 2017

PitchCar, l'scalextric més clàssic!

Heus aquí un bon joc per aquests reis! Fàcil de muntar i de jugar!