dissabte, 19 de maig de 2018

Baldufa victoriana

Una bona amiga m'ha obsequiat amb aquesta rebelluga victoriana que ha sortit d'un antiquari londinenc. Més enllà de l'antiguitat que pugui tenir m'alegra poder mostrar, a la meva col·lecció particular, una peça d'aquestes característiques. Gràcies!

dimecres, 16 de maig de 2018

Jocs tradicionals a Sarlat

Els dies 19 i 20 de maig podeu gaudir de jocs tradicionals a la bonica població francesa de Sarlat. Trobareu més informació en aquest enllaç.

dilluns, 14 de maig de 2018

I Trobada de jocs i esports tradicionals i ciència



La Fundación Ricardo Pérez y Verdes, el Museo Etnolúdico de Galicia (MELGA) i la Fundación Eduardo Pondal, inviten al “I Encuentro de Juegos y Deportes Tradicionales y Ciencia” que tindrà lloc al municipi de Ponteceso el proper divendres 18 de maig al matí, a la Casa de los Vecinos del Couto.

VI Abierto de Billa de Ponteceso

El proper diumenge 20 de maig tindrà lloc el VI Abierto de Billa, a les instal·lacions del camp de joc exterior del Centro Cultural/MELGA de l'ajuntament de Ponteceso. Simultàniament tindrà lloc la darrera jornada de la Liga Nacional de Billarda de la Confederación Noroeste. L'organització corre a càrrec de la Fundación Ricardo Pérez y Verdes, el Museo Etnolúdico de Galicia (MELGA), la Confederación Noroeste de Billarda i la col·laboració de l'Ajuntament de Ponteceso.

dijous, 10 de maig de 2018

Takraw a Sydeny

Joves jugant amb una pilota de takraw a la zona de Darling Harbour de Sydney. Darreta es veu el ICC Sydney Theatre.

dilluns, 7 de maig de 2018

Federico Fellini, 8 1/2 i Nino Rota

divendres, 4 de maig de 2018

Vetaina a Eslovènia!


Vetaina ha viatjat fins a Eslovènia, un petit i jove país de poc més de 2.000.000 d'habitants que va aconseguir la independència de l'antiga Iugoslàvia el 25 de juny de 1991. La seva capital, Ljubljana, és petitona, d'accés fàcil i ràpid, i sobretot molt, molt, molt tranquil·la. Potser ho fa el fet que el centre històric, quasi tot exclusiu per a vianants, estigui envoltat d'un riu, el Ljubjanica, que baixa parsimoniós i molt net. 

Al mig d'aquesta illa hi ha un lleu promontori al capdamunt del qual s'alça el castell des del qual es controla una gran extensió del país -es veuen perfectament els Alps i s'intueixen les darreres muntanyes darreres les quals hi ha la plana de Trieste i més enllà Venècia.
L'extensa zona de vianants passa per nombrosos carrers envoltats de cases no massa altes, moltes d'elles decorades amb elements modernistes. Aquests mateixos elements són ben visibles, en particular, en alguns ponts com el conegut Dragon Bridge, on trobem diverses figures de bronze d'aquest particular animal que "protegeixen" l'accés al casc antic de la ciutat.

Resulta del tot distret passejar sense rumb per aquests carrers, pel costat del riu, creuant per ponts i passarel·les... aquí i allà trobem places i placetes, parcs de tota mena i, com dèiem, molta tranquil·litat. Entre aquestes places cal destacar la de Vodnikov, on durant la setmana esdevé plaça de mercat. Aquí no us serà difícil trobar un particular venedor ambulant que té tot d'objectes artesans fets de fusta entre els que destaquem gronxadors, cavallets, cotxets de nines, carraus... i uns curiosos, grans i ben decorats molinets que giren alegrement.

Un altre lloc on segur que trobareu jocs i veureu distreure's els veïns de la capital és, en particular, al Tivoli, extens parc situat a l'oest de la ciutat, frondós d'arbres, amb àmplies zones de gespa on no és difícil veure grups jugant amb pilotes, passant-se friisbes, corrent amb patins o patinets, jugant a bàsquet... Entre aquests espais en trobem un adaptat per a jugar a petanca:

Un altre lloc on sempre hi ha ambient, amb músics i altres artistes de carrer és la plaça Presernov, davant del Triple Bridge. 
Sortint del centre històric els carrers es fan amples i llargs, amb no gaire o cap atractiu, a menys que resseguim el carrer Trubarjeva, paral·lel al riu, en direcció al barri dels museus d'art Contemporai, l'Etnològic i el Nacional d'Eslovènia (per cert, aquí es troba l'instrument més antic que es coneix, la famosa flauta del neandertal, de més de 60.000 anys d'antiguitat!).
Fent aquest recorregut trobareu espais alternatius, com el centre Metelkova, on té cabuda qualsevol representació artística que pugueu imaginar. És un espai, realment, singular.

La ciutat, doncs, petita i molt acollidora es fa mirar i pot ser un bon punt des d'on realitzar sortides a tot el país ja que, amb menys d'una hora i mitja pots passar del verd de les muntanyes i prats al blau del Mediterrani gaudint de poblacions com Koper, Portoroz o Piran.


I en direcció contrària, cap al nord, les carreteretes permeten un passeig molt agradable i també tranquil -no hi ha gaire trànsit- per les zones rurals plenes de poblets escampats arreu, envoltats sempre de verd. Us aconsello el recorregut que sortint de Ljubljana passa per Skofka Loka, puja cap a Kropa i va a parar a Bled i, més enllà, al llac de Bohinjska Bistrika. A les imatges veiem Skofka Loka:




En aquest recorregut cal dedicar una bona estona a gaudir del paisatge que hi ha al voltant del llac de Bled, on totes les mirades centren l'atenció a la coneguda illa amb l'església al capdamunt.

I un lloc, de característiques semblants a Bled, però que potser no és tan conegut és el llac de Bohinjska Bistrica. El llac, de dimensions semblants a l'anterior, té en l'església de Sant Joan Baptista el seu punt d'atenció.
I per acabar aquesta introducció a Eslovènia, una darrera i important recomanació: no deixeu d'anar, com ha fet Vetaina, a Velika Planina!
És una extensa plana elevada a més de 1600 metres que es troba al nord, a pocs quilòmetres de la frontera austríaca. Per arribar a aquesta plana primer cal agafar un telecabina a la població de Kamniska Bistrica. Aquest us deixa a mitja alçada -diria que a uns 1400 m- i, tot seguit i a menys que vulgueu arribar al cim caminant, podeu prendre un telecadira que us porta dalt de tot.
Un cop dalt la vista és espectacular. Es veuen els cims més elevats dels Alps Julians, d'Àustria, les muntanyes de Croàcia i les que fan frontera amb Itàlia i, a tocar i a primer terme, Ljubljana.
L'altre atractiu, a banda de caminar per la plana, és passejar a tocar de les antigues i renovades cabanes de pastors que, avui pràcticament en la seva totalitat, esdevenen preuats refugis de muntanya. Segons sembla, entre juny i setembre aquest espai encara s'omple de vaques que pugen a pasturar a l'estiu en aquests extensos camps. 

dijous, 26 d’abril de 2018

La publicitat juga amb nosaltres?

La publicitat juga amb nosaltres?

dimecres, 25 d’abril de 2018

Museu de joguets d'Urrea de Gaén

Hem pogut visitar aquest petit museu del joguet amagat en un encara més petit poblet aragonès a tocar d'Hijar, es tracta del Museo de juguetes antiguos de Urrea de Gaén. És un museu familiar que obren i tanquen els mateixos propietaris, la qual cosa té si més no una avantatja i és que estaran acompanyant-te tota l'estona, amatents a donar explicacions i informació sobre totes i cadascuna de les peces mostrades.
Malgrat ser un museu petit cal dir que potser és dels museus que he vist que contenen més "objectes o joguinetes" i l'explicació està en què un dels plats forts del museu són les cases de nines. La propietària ens explica com de petita li va venir aquesta afició, de fer cases de nines i de gran, per sort i atzar, va poder dedicar-se al negoci de venedora de cases de nines, a Saragossa -la botiga encara hi és i la porta el seu fill al c/ Mayor 45 de la capital aragonesa-.
El cas és que a les impressionants i grandioses cases que s'exposen hi ha milers i milers de petits detalls que o bé ets un especialista en el tema -que no és el cas- o se't passen per alt infinitat de detallets!!!
Així hi trobem la peça principal, un gran edifici que representa uns coneguts magatzems de Saragossa, i en cada planta s'hi pot veure les diferents seccions que tenia. És impressionant!
Altres cases que trobem són escolles, botigues, escoles i fins i tot una gran església!
L'altra part important del museu és una gran maqueta, central, on circulen metòdicament diversos trens elèctrics.
Es nota la mà femenina de la propietària, també, en la gran quantitat de nines i complements d'aquestes que trobem a les vitrines.
A banda d'aquestes temàtiques cal destacar diversos racons on trobem, per exemple, la reproducció d'una habitació dels anys seixanta plena de joguines que acaben de deixar els Reis!

També el racó de l'escola. Una escola de mitjans dels cinquanta on hi trobem alguns jocs de tauler i d'altres pedagògics de l'època.
No podia faltar, tampoc, la referència a les joguines bèl·liques que estan molt ben presentades mostrant des de soldadets de plom i de paper, passant pels coneguts Madelman, vaixells de guerra, tancs...

Ni tampoc, per trobar-se on es troba el museu, no podien faltar referències a les joguines o jocs relacionats amb la Setmana Santa i, en aquest cas, a la famosa i coneguda Ruta del tambor! 
Acabem amb algunes imatges d'altres racons o àmbits com ara el de les construccions o el dels jocs de tauler:
En definitiva, un museu molt ben cuidat i presentat, fet amb molt bon gust i amb una important inversió que sens dubte val una visita.